Situació dels Refugiats, perspectives de futur

El divendres 10 de març del 2017 a les 19h tindrà lloc a la Biblioteca de Roquetes la xerrada: “Situació dels Refugiats, perspectives de futur” a càrrec de Joan Enric Reverté, president de l’ONG Provocant la Pau.

Provocant la Pau és una Fundació ONG creada el 2005, que té per objetiu la promoció de la pau, la solidaridat i la justícia social. Estan especializats en infància, joventut i educació, amb projectes de cooperació al desenvolupament a Guatemala i Brasil, rehabilitació de nenes soldat a Sierra Leone, salut reproductiva i prevenció de la mutilació sexual femenina a Gambia, i treball humanitari amb refugiats. Inscrita al Registre de Fundacions del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport amb el número 975.

IMG-20170221-WA0012

La xerrada anirà acompanyada de l’exposició “Art i refugiats” arrelada en el treball en camps de refugiats, recull obres realitzades per persones refugiades i es podrà visitar a la Biblioteca de Roquetes fins a finals del mes de març.

 

El llibre del cementiri (II)

Mariners, reprenem on ens havíem quedat?

En la primera sessió es presentava la història, la infància del nostre protagonista, els personatges del relat, l’entorn i escenari de la narració. En aquesta segona sessió hem arribat al nus del conte i on la cosa mou. El nostre protagonista, en Ningú Owens, vol surtir al món. És un preadolescent amb neguits, es fa gran. Protegit, ajudat i recolzat fins ara pels habitants del cementiri demana anar a l’escola, amb els seus. Però li sorgeixen complicacions.

Aquesta part de la lectura carregada de metàfores que inviten reflexionar.

img_6527La Dama Gris comenta vers el seu cavall: “És prou dòcil per endur-se els més poderosos i també prou fort per emportar-se els més menuts.”  “Puc pujar-hi?” li pregunta en Ning. Al que li respon la Dama Gris: “Algun dia. Tothom hi puja.” Tal com diu la màxima de la dalla, “Nemeni Parco”, ningú s’escapa, tard o d’hora tothom hi puja. En el 5è capítol es celebra la Dansa Macabra, on vius i morts dansen al ritme de la música. Un fet real, la vida i la mort. Silas, mentor d’en Ning, li vol explicar d’on ve, doncs és evident que no és com els altres habitants del cementiri, i que s’haurà d’afrontar amb la mort, Ningú li treu importància dient: “I què? Només és la mort.” Corroborant el que és un fet. El nen demana anar a l’escola per aprendre coses d’un món que fins ara desconeix, no es pregunta “Qui em protegirà d’ell?” sinó la pregunta que es fa és “Qui el protegirà, a ell, de mi?”, fent referència a Jan, l’assasí, un persontage que el continua buscant per acabar una feina que va començar una dècada endarrera. I mentre ets viu hi ha potencial, això li explica Silas a en Ning. “Això vol dir que tens un potencial infinit. Pots fer el que vulguis, pots aconseguir el que vulguis i somiar el que vulguis. Si et proposes canviar el món, pots canviar-lo. Potencial. Un cop ets mort, desapareix, s’acaba. Haurà fet el que hagis fet, hauràs somiat, hauràs deixat el teu nom escrit.”

Dos personatges generen cert malestar al nostre protagonista i algun que altre nen de l’escola, són en Nink i la Mo. Bullying, ben fort i sense por. Això és el que fan, perquè “La por és contagiosa. Te’n pots encomanar.” I d’això ne’m parlat. Ens hem d’afrontar, com hem d’actuar, no podem ser espectadors passius, hem de reaccionar. M’ha agradat escoltar la seva opinió.

I fins aquí. En la propera sessió i última d’aquest títol esbrinarem els motius que van dur a Jan a assassinar la família d’en Ningú Owens. Coneixerem els desenllaç de la història.

Trobada Club de Lectura de Roquetes

Aquest passat 24 de febrer vam realitzar la VIII Trobada del Club de Lectura de Roquetes, conduït per Laura Villalba.

Aquest cop la trobada girava al voltant del llibre “T’imagines la vida sense ell” de la Isabel-Clara Simó, i ho fèiem la mateixa setmana que li ha estat entregat el 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Com seria una vida sense por i sense submissió? Com seria la vida sense ell? Mercè comença a jugar amb aquesta idea immersa en l’infern del dia a dia: «És a tot arreu, té sempre la mirada damunt meu. És l’amo». Anul·lada per un home que la sotmet a humiliacions constants, quan neix el seu fill, pren una decisió abans inimaginable.

Trenta anys després, és en Mateu, el fill del matrimoni, qui reviu aquell passat terrible a través del diari de la mare. Horroritzat, assisteix a la relació turmentosa de les persones que li van donar la vida i descobreix una veritat que li sacseja l’ànima. I és que, en morir, la mare li ha deixat 248 rellotges i una confessió d’assassinat.

Després de vuit edicions i d’haver-se consolidat com un dels llibres més llegits d’Isabel-Clara Simó, l’autora ens ofereix aquesta acurada reescriptura en homenatge al seu Alcoi natal. Com a resultat, la novel·la ens sorprèn de nou amb una força renovada i una trama poderosa i vigent.

16806958_1536778673017835_132986401924187994_n

Seguim sumant experiències, seguim sumant moments, seguim sumant lectures.