“Literatura i paisatge” per Laura Borràs

Dimarts va tenir lloc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de la ciutat veïna,Tortosa, la ponència “Literatura i paisatge” a càrrec de Laura Borràs dintre el marc de les Jornades de patrimoni literari Ebrenc. Per a totes aquelles persones que el seu nom no els sona de res diré que la Laura Borràs és Directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Un persona a la que segueixo a les xarxes socials i que em feia molta il·lusió desvirtualitzar. Vaig tenir l’ocasió de poder conèixer i la vaig aprofitar i diré que…  No cal dir la classe de good vibrations que desprèn, energia, llum, empenta,…

La seva ponència començava amb una paraula molt simple, quatre lletres, mapa. Què és un mapa, usos que se li donen, i paraula amb la qual la Laurà començà la seva dolça melodia, melodia que ens faria sentir, gaudir de la literatura.

Jarbas Agnelli, músic brasiler, va veure, va imaginar un pentagrama quan els ocells es posaven sobre els fils de la llum. No parà fins crear una preciosa melodia, les notes, tal com estaven col·locats els ocells.

Jo havia de fer tuits de la seva ponència, era la missió que m’havien encarregat, incapaç. Incapaç de fer-los, no podia perdre punt de tota allò que la Laura ens estava explicant, tot tant interessant i alhora tot tant desconegut. Autors que, la veritat sigui dita, no havia sentit a dir mai.  Com entrellaçava art, poesia, fotografia, música, pintura, sense perdre de vista l’eix vertebrador de la seva xerrada, la literatura.

Ut pictura poesis. Ut poesis pictura. Amb aquestes paraules llatines, ens explicava que la pintura és poesia silenciosa així com la poesia és pintura que ens parla. No entesa la paraula poesia com a gènere literari, si no, entesa la paraula des de les seves arrels, com a tota activitat creativa.

I jo, continuava fascinada amb les seves explicacions.

Com podem llegir el paisatge, en el seu sentit més estricte, i ens ho explica de la mà d’ E. E. Cummings, del qual Laura es declara fan. Poeta que trenca amb tota estructura, experimenta amb el llenguatge, amb la literatura, sembla que no tinguin ni cap ni peus. Alison Clifort amb “The sweet old etcetera” ha donat moviment a la poesia de Cummings.

http://www.sweetoldetc.org/

Com llegir literatura és un viatge, un viatge textual. I ens mostra un caligrama animat, Alex Gopher amb “The child”. Conceptes com tipografia crea espai, joc tipogràfic, zoom in, Wow!

En la seva ponència, hi era present la Zoraida Burgos, li va fer una picada d’ullet, una deferència en la seva exposició en vers una poesia seva, un gest que la Zoraida va saber agrair.

Acabava  com no podia ser d’una altra manera, recitant “L’ombra rogenca de la lloba” del mestre Gerard Vergés.

I jo, continuava sense poder tuitejar.

Judit Tomé

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s