Gràcies, Ovidi: Concert de la Gira de l’Any Ovidi

Ovidi Montllor i Mengual, conegut artísticament com a Ovidi Montllor, (Alcoi, 4 de febrer de 1942 -Barcelona, 10 de març de 1995) fou un actor i cantautor de la Nova Cançó valencià, amb una extensa trajectòria professional, que comptà amb 12 àlbums editats i amb la participació en mig centenar de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.

ovidi

Fill d’una família de classe obrera de l’Alcoi de postguerra, era el més gran de tres germans. De caràcter malaltís, aprofitava per a llegir les obres que el seu oncle li havia deixat en exiliar-se. Encara no havia complert 12 anys quan va haver de deixar l’escola per les necessitats econòmiques familiars. S’hagué d’espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents com mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable. Per combatre les desigualtats que havia observat, quan es traslladà a Barcelona el 1959 s’integrà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i després al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).

Cantant i poeta

Inicià la seva carrera artística en el món del teatre el 1965, el 1967 aprengué a tocar la guitarra de forma autodidacta i el 1968 començà a cantar professionalment i enregistrà el seu primer disc, La fera ferotge, una crítica a l’obsessió del franquisme per l’ordre, la lluita desigual de l’antifranquisme, i la passivitat de les classes mitjanes. Aquest disc el vinculà amb la Nova cançó i inicià diversos concerts amb Toti Soler.

A partir del 1968, començà a interpretar poemes musicals d’autors com Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Pere Quart, Josep Maria de Segarra, entre d’altres. Açò, més tard, el relacionaria amb la Nova Cançó, un moviment artístic musical que va nàixer durant el franquisme i que pretenia impulsar la llengua catalana mitjançant un llenguatge reivindicatiu. La divulgació de l’obra de poetes catalans va ser una de les constants de la seva vida, i juntament amb Raimon, Francesc Pi de la Serra i Lluís Llach, les seves cançons van ser referents de l’antifranquisme fora de l’àmbit catalanoparlant. El govern autonòmic valencià el va silenciar i fou vetat a Radiotelevisió Valenciana.

L’any 1995 moria a Barcelona a conseqüència d’un càncer d’esòfag. Cinc mesos abans, Alcoi -el seu poble natal- li havia tributat un emotiu homenatge. Les seues cendres reposen al cenotafi de personatges ilustres del cementiri d’Alcoi.

En ocasió del 20è aniversari de la seva mort, Roquetes acull el concert “Gràcies, Ovidi” a càrrec d’Arturo Gaya, Kike Pellicer i Paco Prieto que van reinterpretar alguns dels poemes que el cantant d’Alcoi va fer seus (“Vinyes verdes vora el mar” de Josep Maria de Sagarra, “M’aclame a tu” de Vicent Andrés Estellés i “Poema sense acabar” de Joan Salvat-Papasseit), algunes de les cançons més punyents que mai s’han escrit en llengua catalana (“Perquè vull”, “La fera ferotge”, “Va com va”, “De manars i garrotades”) i, fins i tot, alguns temes, com “L’arc de Sant Martí”, que l’Ovidi no va tenir temps d’enregistrar i que fins ara han restat inèdits. Tampoc no faltaren “Homenatge a Teresa” i “Les meves vacances”. Fou un concert emotiu en què músics i públic van compartir “uns fets, un temps, una estima, una idea”.

Si us ho vau perdre aquí teniu enregistrat el Concert “Gràcies, Ovidi” del 29 de desembre del 2015 a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s