El llibre del cementiri (II)

Mariners, reprenem on ens havíem quedat?

En la primera sessió es presentava la història, la infància del nostre protagonista, els personatges del relat, l’entorn i escenari de la narració. En aquesta segona sessió hem arribat al nus del conte i on la cosa mou. El nostre protagonista, en Ningú Owens, vol surtir al món. És un preadolescent amb neguits, es fa gran. Protegit, ajudat i recolzat fins ara pels habitants del cementiri demana anar a l’escola, amb els seus. Però li sorgeixen complicacions.

Aquesta part de la lectura carregada de metàfores que inviten reflexionar.

img_6527La Dama Gris comenta vers el seu cavall: “És prou dòcil per endur-se els més poderosos i també prou fort per emportar-se els més menuts.”  “Puc pujar-hi?” li pregunta en Ning. Al que li respon la Dama Gris: “Algun dia. Tothom hi puja.” Tal com diu la màxima de la dalla, “Nemeni Parco”, ningú s’escapa, tard o d’hora tothom hi puja. En el 5è capítol es celebra la Dansa Macabra, on vius i morts dansen al ritme de la música. Un fet real, la vida i la mort. Silas, mentor d’en Ning, li vol explicar d’on ve, doncs és evident que no és com els altres habitants del cementiri, i que s’haurà d’afrontar amb la mort, Ningú li treu importància dient: “I què? Només és la mort.” Corroborant el que és un fet. El nen demana anar a l’escola per aprendre coses d’un món que fins ara desconeix, no es pregunta “Qui em protegirà d’ell?” sinó la pregunta que es fa és “Qui el protegirà, a ell, de mi?”, fent referència a Jan, l’assasí, un persontage que el continua buscant per acabar una feina que va començar una dècada endarrera. I mentre ets viu hi ha potencial, això li explica Silas a en Ning. “Això vol dir que tens un potencial infinit. Pots fer el que vulguis, pots aconseguir el que vulguis i somiar el que vulguis. Si et proposes canviar el món, pots canviar-lo. Potencial. Un cop ets mort, desapareix, s’acaba. Haurà fet el que hagis fet, hauràs somiat, hauràs deixat el teu nom escrit.”

Dos personatges generen cert malestar al nostre protagonista i algun que altre nen de l’escola, són en Nink i la Mo. Bullying, ben fort i sense por. Això és el que fan, perquè “La por és contagiosa. Te’n pots encomanar.” I d’això ne’m parlat. Ens hem d’afrontar, com hem d’actuar, no podem ser espectadors passius, hem de reaccionar. M’ha agradat escoltar la seva opinió.

I fins aquí. En la propera sessió i última d’aquest títol esbrinarem els motius que van dur a Jan a assassinar la família d’en Ningú Owens. Coneixerem els desenllaç de la història.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s